Protegim les orenetes

Dimecres, 12 d'abril de 2023 a les 00:00

La Regidoria de Medi Ambient juntament amb la il·lustradora naturalista perpetuenca Eva Carretero endeguen aquesta campanya sobre la importància de l'arribada de les orenetes i que recorda que la destrucció dels seus nius pot comportar danys als nostres ecosistemes

Per fi ha arribat l’època de l’any en la que comencem a sentir el primaverenc cant de les orenetes als nostres carrers. Només cal fer un cop d’ull al cel per veure com volen d’un lloc a un altre a tota velocitat, afanyant-se per construir els seus nius. A Santa Perpètua la més comuna és l’oreneta cuablanca (Delichon Urbichum), tot i que al poble hi arriba acompanyada de l’oreneta vulgar (Hirundo Rústica), els falciots, els ballesters, els roquerols... Tot un conjunt d’ocells que ens fan sentir la primavera ben a prop amb la seva arribada.

A Santa Perpètua hi tenim una diversitat d’ocells espectacular. Només cal parar atenció un segon, mirar cap amunt i fer-se amb uns bons prismàtics i una guia d’ocells, per descobrir tota la natura que ens envolta sense sortir de casa.

Les orenetes cuablanques

Les orenetes cuablanques fan cada any un viatge de més de 8.000 km en la seva migració des del sud d’Àfrica i la península de Malàisia per arribar fins al nord; des de Portugal fins al Japó. Un viatge força dur per a un ocell que pesa uns 20g. En arribar a Catalunya, exhaustes, construeixen els seus nius (o reutilitzen els de l’any anterior) per criar la propera generació de viatgeres. Per construir els seus nius, les orenetes busquen lleres de rius o basses on hi hagi fang, carreguen petites boles de fang amb brins d’herba una a una a la boca i les van col·locant a les nostres façanes, en un lloc a recer de la pluja i el vent.

Evitem la destrucció dels nius

Molt sovint, les orenetes cuablanques són rebudes amb la destrucció dels seus nius, pel simple fet de que els seus excrements poden arribar a molestar. Destruir els nius de les orenetes, a part de ser sancionable, pot arribar a causar grans danys als nostres ecosistemes. Són una espècie que s’alimenta d’insectes en vol, per tant ens ajuden a regular plagues als cultius i poden servir també de reguladores dels mosquits, els mateixos que ens fan inaguantables les nits d’estiu. Una sola oreneta vulgar pot menjar fins a 60 insectes per hora i una oreneta cuablanca fins a 530 mosquits al dia.
 
Com evitar les molèsties

És comprensible que alguns veïns demanin una manera de solucionar el tema de les molèsties que causen els seus excrements. I de fet és ben senzill. Existeixen unes safates de cartró molt econòmiques que podem adquirir a qualsevol botiga de natura i que només hem de col·locar a la paret del nostre edifici, sota el niu d’orenetes per tal de que allà s’hi acumulin els excrements i retirar-los quan creguem convenient. 

Tenir cura de la natura i de les espècies que conviuen amb nosaltres sovint és molt més senzill del que creiem i de ben segur ens aporta molts més beneficis dels que pot arribar a semblar a simple vista. A la natura tot funciona com una cadena, cada petit impacte que causem pot perjudicar tot un ecosistema i això, sense cap mena de dubte, ens perjudica a nosaltres directament. Tots volem continuar sentint el cant i els crits de les orenetes, els falciots i els ballesters en arribar la primavera durant molts anys i perquè això passi el millor que podem fer és conèixer qui són, per així poder cuidar-les i protegir-les millor.

 

Imatge d'oreneta portant aliment al niu
Imatge de Núria Ferrer

 

Coneix l'oreneta cuablanca

  • Longitud: 13,5-15 cm
  • Envergadura: 26-29 cm
  • Pes: 15-21 g
  • Descripció: L’oreneta cuablanca és una oreneta més aviat petita de color negrós -amb brillantors o iridiscències blavoses- i la panxa i la gola ben blanques. En destaca el carpó també blanc, que li ha valgut el nom. 
  • Quan arriba a Santa Perpètua: A partir de la segona quinzena de març i comença a marxar a les darreries d’agost, i els últims exemplars s’observen a finals d’octubre. 
  • Com és el seu niu: El niu és de fang, esfèric i totalment tancat llevat d’una petita obertura a la part superior d’uns 2-3 cm de diàmetre. No es pot confondre amb el de cap altra espècie. 
Darrera actualització: 14.04.2023 | 09:18