Santa Perpètua dedicarà dos vials a les mestres Carme Cosialls i Montserrat Guinart

El Ple de l’Ajuntament de Santa Perpètua va aprovar inicialment, amb l'abstenció de VOX, el canvi de nom del passatge de Ramon Piró, que passarà a denominar-se carrer de Carme Cosialls Pérez, i la denominació del passatge de Montserrat Guinart Capellades per a un vial perpendicular al primer. La proposta vol incorporar la perspectiva de gènere al nomenclàtor municipal i reconèixer la trajectòria de dues mestres que van tenir un paper destacat en la història educativa del municipi.  

Durant la seva intervenció al Ple, el regidor de Via Pública, Albert Bonàs, va explicar que la construcció de dos nous edificis residencials a l’actual passatge de Ramon Piró va motivar l’inici, el març de 2026, d’un expedient per ordenar-ne la numeració i revisar-ne la denominació. El maig d’aquest any, la Unitat de Cultura va presentar un informe amb una proposta de noms justificada des dels punts de vista històric, cultural i territorial. 

El regidor va remarcar que la substitució del nom de Ramon Piró no respon a una voluntat d’exclusió ni de desconsideració envers el mestre, sinó a una reordenació de l’espai simbòlic del nucli antic. La iniciativa busca avançar cap a una representació més equilibrada de dones i homes al nomenclàtor i donar visibilitat a les aportacions de les mestres a la història social i educativa de Santa Perpètua. 
La incorporació dels noms de Carme Cosialls i Montserrat Guinart al nomenclàtor vol contribuir a preservar la memòria històrica local i reconèixer el paper de les dones en la construcció del municipi. La proposta també posa en valor la tasca de les mestres que van defensar una escola pública més digna i adaptada a les necessitats dels infants. 

El regidor de Via Pública va agraïr la col·laboració de la Regidoria de Cultura i la contribució del Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) a la recuperació del context històric de les dues mestres. També va adreçar un agraïment especial a la família de Carme Cosialls, present a la sala de plens. 

Montserrat Guinart, en defensa d'una escola digna 
Segons va explicar Bonàs en la seva intervenció, Montserrat Guinart Capellades va ser una mestra compromesa amb la dignificació de l’escola pública en una època en què els centres educatius del municipi patien greus mancances materials. 

Un dels episodis més destacats de la seva trajectòria va tenir lloc el 1927, durant la dictadura de Primo de Rivera. En aquell moment, el consistori va prioritzar la construcció d’un nou escorxador, mentre les escoles públiques continuaven sense disposar d’un edifici adequat. 

Durant l’acte de col·locació de la primera pedra de l’escorxador, amb la presència de diverses autoritats, entre les quals el governador civil, el general Milans del Bosch, Guinart va expressar públicament el seu malestar per aquesta situació. «Molt bé, no he vist mai cap poble que fossin primer les bèsties que les persones. Un local molt maco per matar bèsties, i per a l’ensenyament, una cort», va afirmar. 
Les seves paraules van tenir una notable repercussió pública i van acabar comportant que la mestra hagués d’adreçar una carta de disculpa al consistori. 

La intervenció de Guinart s’emmarca en un període de transformació de l’educació local que va culminar amb la construcció, l’any 1931, de la nova Agrupació Escolar, situada a l’espai on actualment hi ha el Mercat Municipal. El centre va ser un referent educatiu per a diverses generacions de perpetuencs i perpetuenques fins al 1977. 

Carme Cosialls, gairebé 40 anys dedicats a l’ensenyament 
L’altra protagonista de la proposta és Carme Cosialls Pérez, que va néixer a Camporrells, a Osca, el 1909, i va morir a Santa Perpètua el 1996. Va estudiar Magisteri a Lleida, on va obtenir el premi a la millor alumna de la seva promoció. 

L’any 1935 es va incorporar com a mestra a la secció de nenes del nou Grup Escolar i, el 1955, va ser nomenada directora del centre. Va compartir aquesta etapa amb Josep Puntí, que la considerava una excel·lent pedagoga. 

Cosialls va defensar l’ensenyament públic i la coeducació entre nens i nenes. Es va jubilar el 1975, després de prop de quatre dècades dedicades a l’educació i d’haver deixat una empremta en diverses generacions d’alumnes del municipi. 

Durant la seva intervenció, el regidor va destacar que el record de la mestra continua viu entre antics alumnes, que la recorden amb afecte per la seva manera d’ensenyar i pel tracte proper amb els infants.