L'Ajuntament recorda les víctimes del nazisme

Més de 9.000 republicans espanyols exiliats després de la Guerra Civil van ser deportats, 7.000 dels quals a Mauthausen i prop de 5.000 van morir. Amb la complicitat del règim franquista van ser marcats amb el triangle blau que identificava els apàtrides i van ser condemnats per haver defensat la democràcia i la llibertat. Tanmateix, més de 2.000 espanyols i espanyoles van ser deportats a camps com Dachau, Buchenwald o Ravensbrück per haver participat en la resistència contra el nazisme. Tampoc podem oblidar la persecució sistemàtica que el règim nazi va exercir contra les persones per la seva orientació sexual, la seva religió o el seu origen.

A Santa Perpètua de Mogoda la memòria de les víctimes del nazisme té un rostre concret i proper. Tres perpetuencs van ser deportats i assassinats als camps de concentració nazis, en particular a Mauthausen-Gusen: Projecte Forns i Ninou, Josep Rovira i Prats i Francisco Sabatés Esperanza. Per mantenir viva aquesta memòria col·lectiva, Santa Perpètua compta amb diversos espais de record: al passeig de la Florida hi ha un monument en homenatge a les víctimes de l'Holocaust i també s’ha instal·lat una Stolpersteine, una pedra de record en honor als deportats perpetuencs. Aquests símbols són recordatoris permanents del compromís de la nostra ciutat amb la memòria democràtica i amb la defensa dels drets humans.

El portaveu del grup socialista, Joan Martínez, va ser l'encarregat de donar lectura a la moció. "Nosaltres, hereus de la seva història, no podem permetre que la seva memòria s’esborri. La seva lluita per la llibertat, la dignitat i els drets humans perdura i ens interpel·la. Avui també recordem que els horrors de Mauthausen i de tots els camps de concentració nazis no haurien estat possibles sense el silenci i la indiferència d’una gran part de la societat de l’època. El feixisme no només es construeix amb la repressió, sinó també amb la manipulació de la veritat i la complicitat silenciosa. Aquesta reflexió ens porta als perills del present: la desinformació, els discursos d’odi i la normalització de la intolerància poden ser el primer pas cap a formes renovades de totalitarisme i repressió".

La declaració aprovada per l'Ajuntament és un clam a la memòria i a la responsabilitat i argumenta que els Drets Humans no són negociables, i la memòria és la millor arma contra el feixisme i la intolerància. Assenyala que avui, 80 anys després, encara hi ha persones perseguides per les seves idees, col·lectius discriminats i drets vulnerats. Per això, l'Ajuntament es compromet a lluitar contra tota forma d’opressió i a mantenir viva la memòria d’aquells que van patir l’horror de la dictadura nazi.

"La democràcia no és només una forma d’organització social i política, és una manera d’entendre la vida social i individual que sempre està en construcció, una tasca de tots i totes. Si deixem que altres facin la feina podem descobrir un dia que hem perdut la democràcia, els drets i la llibertat", conclou la declaració.