L'alcalde Mingueza subratlla a l'acte institucional de la Diada que Catalunya es construeix des dels municipis

A més de la tradicional ofrena floral, l’acte va incloure les actuacions de l'Escola Municipal de les Arts i la Coral Renaixença, i un parlament de la Sarai Martin, guanyadora de la Beca de Recerca de Santa Perpètua de l'any 2024, a més de les tradicionals sardanes amb la colla del Casal Cívic i Comunitari.

Una quinzena d'entitats van participar de l'ofrena floral. L’Agrupació Sardanista, Els Comerciants, AFIFAC, l’Associació de Veïns Can Folguera, l'Associació veïnal Centre Vila, l'Escola de Karate Senshi Dojo, Espiral Catalunya, Bandolers perpetuencs, Gegants, Grup de Joves Diables, la Coral Renaixença, ERC i Jovent Republicà, el Ball de Gitanes, el Grup de teatre Tàndem, Junts per Santa Perpètua, PSC, Santa Perpètua en Comú i Haribala. També van participar a l’acte però sense ofrena floral l'Agrupació de pensionistes i jubilats Casal d'Avis de la plaça de la Vila; Amics de Santiga, l'Asociación Cultural Comunidad Musulmana, l'Associació de Gent Gran i Pensionistes, l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil, l'Aula d'Extensió Universitària, el Centre de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) i El Molí, espai social.

L’acte es va iniciar amb la hissada de la senyera a càrrec de Damián Córcoles i Mariona Ruiz, com a representants del Grup de Joves Diables i l'Sport Sala, respectivament, que han celebrat 30 i 50 anys.

En el discurs institucional, l'alcalde de Santa Perpètua, Joan Carles Mingueza, va recordar que "qui perd els orígens, perd la identitat" i va reivindicar "la Catalunya rica i plena, diversa, mestissa, referent, que mira endavant i que no vol deixar ningú enrere. Una Catalunya acollidora que segueix duent orgullosa el seu nom pel món, com a sinònim de modernitat i de llibertat".

Aquest 2026 fa 50 anys de la primera gran mobilització de la Diada després de la dictadura franquista. "Un clam que reflectia la voluntat de recuperar les llibertats democràtiques, de reivindicar la identitats i els drets nacionals de Catalunya i de demostrar que el país començava a recuperar, al carrer, la seva veu", com va afirmar el primer edil. Mingueza va destacar el paper fonamental dels ajuntaments en la recuperació de la democràcia amb aquestes paraules: "Catalunya es construeix des dels municipis. Es construeix cada dia quan defensem els serveis públics, quan garantim drets, quan promovem la cultura i la llengua, quan lluitem contra les desigualtats i quan fem de les nostres ciutats espais de convivència, participació i democràcia. I també quan confrontem aquells que ens volen trencar, que volen que ens odiem, que volen esmicolar les nostres institucions i la nostra cultura".

L'alcalde va expressar el compromís de l'Ajuntament de Santa Perpètua de treballar per una Catalunya amb capacitat de decidir sobre el seu futur, una Catalunya més justa, més sobirana, més democràtica i més cohesionada.

Joan Carles Mingueza va finalitzar el seu primer discurs de la Diada subratllant els molts catalans que tenen el seu origen en altres territoris propers o llunyans afirmant que "Catalunya és de tothom que la cuida i l'estima" i fent una crida a treballar al servei de Santa Perpètua perquè "tot està per fer i tot és possible".

L'alcalde va donar les gràcies a totes les dones que han contribuït a ampliar els drets, les llibertats i les oportunitats de tothom i va reclamar una Catalunya impulsora de la igualtat i de l'alliberament de les dones.

La Sarai Martín, guanyadora de la Beca de Recerca de Santa Perpètua de l’any 2024, va ser l'encarregada de reivindicar les lluites de les dones perpetuenques durant el tardofranquisme i la transició, fruit de la seva investigació. Martín va explicar que el 1976 va néixer la primera agrupació de dones de Santa Perpètua, una entitat que va contribuir a la creació el 1981 del centre de planificació familiar i a fer visibles les agressions masclistes, segons va subratllar Sarai Martín, que també va destacar la implicació de les dones en la defensa de l'escola pública, la igualtat en l'accés a l'educació i la seva catalanització. Sarai Martin va cloure la seva intervenció afirmant que recordar tots els noms de les dones que han quedat fora del relat, les seves lluites i reivindicacions és "entendre d'on venen moltes de les llibertats que avui considerem nostres i que cap d'elles està garantida per sempre".

Les ofrenes florals d'aquest any seran replantades a la plaça del 8 de març properament.