Santa Perpètua se suma a la commemoració del 50è aniversari de la proclamació de la RASD

El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir una moció amb motiu del 50è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que se celebra aquest 27 de febrer. La iniciativa ha estat impulsada per les entitats locals SPSolidària i Asperpol, membres del Consell Municipal de Cooperació, i presentada al Ple a través dels grups municipals d'SPEC i ERC.

La proposta pren com a referència el document distribuït per la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) entre municipis i entitats de Catalunya, i reafirma el compromís institucional amb el dret del poble sahrauí a la lliure autodeterminació. Entre els acords adoptats, destaca el compromís de sumar-se oficialment a la commemoració del 50è aniversari de la proclamació de la RASD expressant públicament el suport institucional al dret d’autodeterminació del poble sahrauí. 

El Ple també acorda instar el Govern de l’Estat espanyol a assumir la seva responsabilitat històrica i diplomàtica per garantir una solució justa i definitiva d’acord amb les resolucions de les Nacions Unides. Igualment, es denuncien les vulneracions de drets humans als territoris ocupats i es demana el reforç dels mecanismes de supervisió internacional, inclosa la incorporació efectiva de la protecció dels drets humans al mandat de la missió de l’ONU al territori. A més, el consistori reafirma el compromís municipal amb la cooperació i la solidaritat a través de la col·laboració amb entitats locals i projectes d’acció humanitària.

Com a acord de Ple, l’Ajuntament ha penjat la bandera de la RASD a la façana del consistori el 27 de febrer com a gest simbòlic de reconeixement. Va ser precisament aquest punt el que va motivar l’abstenció en el seu vot dels grups municipals del PSC i de Cs.

El portaveu del grup socialista, Joan Martínez, va explicar que l’abstenció del seu grup no tenia res a veure amb la causa sahrauí, amb la qual va assegurar que comparteixen la majoria de punts de la moció. Segons va exposar, el desacord se centra exclusivament en el punt relatiu a la penjada de la bandera. Martínez va voler recordar l’acord municipal per regular quines banderes es poden penjar a l’Ajuntament amb l’objectiu de posar ordre a aquesta qüestió i evitar debats recurrents sobre quina bandera es penja i quina no. En aquest sentit, va advertir que aprovar aquest punt suposa trencar aquell consens i obrir la porta a situacions futures que podrien generar conflictes o demandes similars.

Per la seva banda, el regidor de Ciutadans, Kevin Romero, va diferenciar entre el fons polític de la moció i l’instrument institucional utilitzat. Va assenyalar que el punt 8, referit a la penjada de la bandera, és contrari a la legalitat i a la jurisprudència del Tribunal Suprem, ja que, segons va argumentar, se superarien els límits establerts sobre l’ús de símbols a edificis públics. El regidor va defensar que la bandera sahrauí no és un símbol neutre, sinó que representa un subjecte polític, i que per aquest motiu no consideren adequat que es pengi a la façana de l’Ajuntament.

El text de la moció recorda que el 27 de febrer de 1976, després de la retirada de l’Estat espanyol del Sàhara Occidental i l’ocupació del territori per part del Marroc i Mauritània, el poble sahrauí va proclamar la RASD com a expressió legítima del seu dret inalienable a decidir el seu futur. Cinquanta anys després, la situació continua marcada per l’exili de milers de persones als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria), així com per la divisió del territori a causa del mur construït pel Marroc durant la dècada dels vuitanta.

La moció subratlla que el Sàhara Occidental figura des de 1963 a la llista de territoris no autònoms de les Nacions Unides i que el procés de descolonització resta pendent. També recorda el paper del Front Polisari, reconegut per les Nacions Unides com a legítim representant del poble sahrauí i que exerceix funcions de govern a l’exili a través de la RASD.

El regidor de Cooperació i Drets Humans, Sergi Hernández, va donar lectura de la moció tot refermant el seu compromís històric amb el poble sahrauí i amb la defensa dels drets humans i del dret dels pobles a decidir el seu futur.

Protestes a la plaça de la Vila i desallotjament del públic de la sala de plens

Com va passar al passat Ple, la sessió del mes de febrer es va celebrar amb la sala buida a causa del desallotjament de la mateixa per l’impediment de desenvolupar-se amb normalitat.  Manifestants en contra de la taxa de residus es van congregar minuts abans de l’inici del Ple a la plaça de la Vila amb pancartes, cridant contra la taxa i també demanant la dimissió de l’alcaldessa, Isabel Garcia. Alguns dels manifestants van entrar a la sala de Plens fins a omplir-la. 

El ple ordinari va començar però amb un ambient molt tens amb crits i repetides interrupcions per part del públic que demanava parlar d’impostos i de la taxa de residus. Fins i tot, alguna persona del públic va demanar a crits retirar la imatge de la pantalla que presideix cada Ple amb el nombre de dones assassinades a l’estat espanyol víctimes de violència masclista  en el marc del protocol de dol aprovat pel Ple.  

En diverses ocasions l’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia, va demanar poder iniciar el Ple amb normalitat però davant la impossibilitat de llegir la declaració institucional del Dia Internacional de les Dones pels crits del públic, va demanar desallotjar la sala i es va reprendre la sessió plenària.

Pla pressupostari a mig termini

Un dels punts de l’ordre del dia del Ple de febrer va ser referent al Pla pressupostari a mig termini 2025-2029. Segons va exposar el regidor de Serveis Econòmics, Marçal Solà, aquest pla confirma "una situació financera sanejada, amb superàvit i compliment dels objectius d’estabilitat". El document és una eina de planificació dels ajuntaments, una previsió que es fa des de intervenció que incorpora com evolucionaran els ingressos, les despeses i la situació financera, en aquest cas, durant els propers tres anys. Segons va explicar Solà, el Pla Pressupostari a Mig Termini certifica que "la situació econòmica municipal és sòlida i que hi ha planificació a mig termini, cosa que dona tranquil·litat i seguretat tant a la ciutadania com als proveïdors i a la resta d’administracions".

Segons les dades consolidades a 31 de desembre de 2025, la capacitat de finançament agregada és positiva, amb un superàvit aproximat de 9,94 milions d’euros. Segons Solà, aquestes dades impliquen el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat per la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i confirma que la corporació "no presenta dèficit ni problemes de liquiditat".

Pel que fa a la regla de la despesa, l’increment registrat respecte al 2024 va ser de l’11,58%, per sobre del límit del 3,5% establert per l’Estat. El govern municipal va explicar al Ple que, si aquest diferencial es confirmés amb la liquidació definitiva, caldria aprovar un Pla Econòmic Financer (PEF). En tot cas, es va remarcar que es tracta d’un indici pendent de tancament definitiu i que, si fos necessari, implicaria planificació i ajustos tècnics, però no retallades.

En relació amb el deute viu, Solà va avançar que "l’informe d’intervenció assenyala que es troba dins dels paràmetres legals amb ampli marge, amb un nivell d’endeutament qualificat de moderat i plenament sostenible".

Aprovació de les tarifes del Taxi

El Ple va aprovar les noves tarifes del servei d’autotaxi per a l’any 2026. La proposta aprovada fixa un pagament mínim per servei de 7,45 euros en dies feiners fins a les 20 hores. En horari nocturn i durant els caps de setmana, el mínim serà de 7,50 euros.

Pregunta ciutadana sobre Bidones Roma

En finalitzar el Ple municipal i tal i com permet el Reglament Orgànic Municipal, una ciutadana va preguntar sobre l’estat dels residus acumulats a l’empresa Bidones Roma que va tancar la seva activitat deixant importants residus al solar. L’empresa, ubicada al polígon industrial de Can Oller, havia generat preocupació pel possible risc d’accidents i contaminació.

El regidor Territori, Jordi Navarro, va explicar que l’Ajuntament té la missió d’informar i fer el seguiment de l’activitat, però que la competència principal recau en la Generalitat de Catalunya. Navarro va indicar que l’Ajuntament va detectar irregularitats en l’empresa des del 2017 i que, a partir d'una inspecció al desembre de 2021, es va iniciar la vigilància municipal. Es tracta de bidons metàl·lics i de plàstic amb restes de residus químics, però es desconeix la composició exacta. Per això, el control i inventari ha de ser fet per l’agència competent en matèria de residus. També es va indicar que s’han establert protocols de seguretat amb la Direcció General de Protecció Civil per minimitzar riscos d’incendis o accidents químics.

Quant al sòl del solar, es va assegurar que hi ha un expedient paral·lel d’avaluació i remediació en curs, i que la normativa obligarà a analitzar i, si cal, descontaminar el terreny. I pel que fa a la neteja, Navarro va informar que les tasques van començar el 22 de gener de 2026 i que, segons l’Agència de Residus, l’operació podria completar-se en uns sis mesos, amb prioritat en garantir la seguretat abans de retirar els residus.