Santa Perpètua aprova el III Pla d'Igualtat i Drets Civils 2026-2029

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha aprovat el III Pla d’Igualtat i Drets Civils per al període 2026-2029. El pla inclou 39 accions, una diagnosi prèvia de la situació al municipi, la definició d’objectius estratègics, indicadors de seguiment i mecanismes d’avaluació. El consistori assumeix el compromís d’incorporar la perspectiva de gènere en totes les seves polítiques municipals i d’impulsar accions concretes per prevenir i erradicar qualsevol forma de discriminació per raó de sexe, així com per fomentar la igualtat d’oportunitats.
L’anterior pla es va aprovar en sessió plenària celebrada el 28 de juny de 2018 per al període 2018-2021 i va ser prorrogat en data 25 de novembre de 2021, fins el 31 de desembre de 2025.
La regidora d’Igualtat i Drets Civils, Sandra Gómez ha expressat que aquest Pla recull l’experiència dels plans anteriors i “estableix mesures concretes per combatre les desigualtats, prevenir les violències masclistes, garantir els drets de les dones i avançar cap a una ciutat més justa, diversa i cohesionada”. La regidora afirma que “cal continuar construint plegades i plegats, una Santa Perpètua de Mogoda feminista, inclusiva i compromesa amb els drets i les llibertats de tothom” i afegeix que  “aquest és un repte col·lectiu que requereix la implicació de tota la ciutadania, de les entitats i dels agents socials del municipi”.
Sandra Gómez manifesta que el Pla d’Igualtat és “l’expressió del model de ciutat que defensem i del compromís d’aquest govern municipal amb una democràcia local que posa les persones al centre i no deixa ningú enrere” i assenyala que davant discursos reaccionaris i de forces d’extrema dreta que qüestionen drets conquerits i ataquen directament les polítiques d’igualtat, el feminisme i els drets del col·lectiu LGBTI+, el món local té “la responsabilitat, i la legitimitat democràtica de plantar cara i defensar, amb més convicció que mai, polítiques públiques valentes i transformadores”.
El Pla es distribueix en tres línies: transversalitat de gènere en l’acció municipal, evolució cap a un municipi feminista i abordatge de les violències masclistes.